1 1 v. intr. [LC] [MD] Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis closos. Refredar la vianda bufant. 1 2 [LC] ésser bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer. Aixecar aquella paret va ésser bufar i fer ampolles. 1 3 [LC] bufar de ràbia Estar sensiblement enrabiat. 1 4 [LC] estar que bufa a) Una persona, estar molt enutjada. 1 4 [LC] estar que bufa b) Una situació, ésser molt tensa. 2 v. intr. [LC] Esbufegar.Encara bufen de l'última pujada. 3 1 v. tr. [LC] Adreçar el buf (sobre alguna cosa). Bufar el foc per avivar-lo. Bufar una espelma per apagar-la. Bufa'm l'ull a veure si em treus una brossa que se m'hi ha posat. 3 2 v. tr. [LC] per ext. Bufar el foc amb una manxa. 3 3 v. tr. [IMI] [LC] Fer entrar aire (en la pasta de vidre) per obtenir-ne una forma determinada. L'artesà bufa el vidre i fa peces úniques. 3 4 [JE] [LC] bufar una peça En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet. 3 5 [LC] bufar a l'orella a algú Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa. 3 6 [LC] bufar-se els dits Bufar-se'ls per escalfar-se'ls. 4 v. intr. [LC] [ME] El vent, córrer. Aquest matí bufava un llevant molt fort. El vent de ponent comença a bufar. 5 v. intr. pron. [LC] Un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc., fer bòfega, inflar-se esponjant-se. S'ha bufat la pintura de la paret.
